La capacitat gràfica i creativa que contenen la fragilitat d'una lletra dibuixada amb un llàpis, la força d'un traç amb pinzell gruixut o la línia repetida una vegada i un altre de forma obsessiva.
La bellesa de l'expressió minimalista, de la silenciosa percepció del món que l'envolta, la idea sense coneixement del significat de la forma...Què representa això? Què ha volgut dir amb aquestes ratlles? Generalment callem, i ells no es rendeixen davant la possibilitat d'expressar-se sense paraules, la llibertat per trobar la llum dins de la foscor, una forma de comunicar-se amb ell mateix i de poder comunicar als altres els seus sentiments.
El cor batega, no?
Salvador
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada